Margarida Genera i Monells

Doctora en Filosofía i Lletres (Universitat de Barcelona, 1979) ceramista i docent. 3r. Cicle en Geologia del Quaternari (Facultat de Ciències, Universitat de Bordeaux I, 1977), Graduada en Arts Aplicades (Escola Massana, 1969), mestra (Escola Normal de Barcelona, 1970), mestra en l’ofici de ceramista (1973), Diploma d’Arqueologia Hispànica (Universitat de Barcelona, 1973), etc. La seva tesi de llicenciatura versà sobre Métodos de estudio del Paleolítico inferior aplicados a la problemàtica de las culturas líticas más arcaicas en Cataluña mediterránea (1975), sota la direcció de la Dra. Ana Muñoz Amilibia, i la tesi doctoral sobre l’Evolució del poblament prehistòric i protohistòric de les comarques de la Ribera d’Ebre i el Priorat (1979).

A través d’aquesta recerca es va demostrar la presència humana des de les primeres etapes del Pleistocè, amb una perspectiva multidisciplinària, convertint-se en el primer estudi amb plantejament científic sobre el Paleolític inferior a Catalunya, ja que anteriorment des de l’àmbit universitari es negava la seva existència.

Així mateix, la seva tesi doctoral sobre l’Evolució del poblament prehistòric i protohistòric de les comarques de la Ribera d’Ebre i el Priorat (1979). Aquesta nova línia de recerca va permetre -per primera vegada- contextualitzar arqueològicament tots els vestigis coneguts fins aleshores en el Riberal de l’Ebre, gràcies a les prospeccions realitzades directament sobre el propi terreny, comptant amb l’aportació de diversos erudits locals com Dolors Cabré, Carmel Biarnés, Joan Masip, A. Enseñat, Josep Mª Pros, Miquel S. Jassans, … a part dels que havia dut a terme l’eminent Salvador Vilaseca i Anguera, especialment a les terres del Priorat.

Aquestes investigacions varen permetre integrar totes les dades de caràcter arqueològic recollides fins aleshores, dins de la trama històrica amb tot rigor científic, i, han constituït les bases dels treballs de recerca posteriors, que malgrat els avenços actuals, s’han fonamentat en aquells treballs primigenis, ja que foren també el punt de partida en la confecció dels inventaris de patrimoni realitzats per la Generalitat de Catalunya.

Per haver-se escrit en català, va traduir les tipologies per a l’estudi de les indústries lítiques, del francès o espanyol, a la nostra llengua així com també va treballar en la terminologia ceràmica.

Així mateix, aquestes recerques també van comportar l’aprofundiment en la temàtica de la toponímia i toponomàstica de la zona per a la recuperació  d’alguns topònims de l’àrea geogràfica estudiada. Hem de tenir en compte que aleshores partíem de la base cartogràfica editada, segons el «formato y editado por el Servicio Geográfico del Ejército 1965».

Juntament amb el Dr. Miquel Tarradell i Mateu i la Dra. Maria Porter i Moix, fou ponent en l’àmbit d’arqueologia en el Congrés de cultura catalana (1977) i també participà activament en l’Assemblea d’Arqueologia de Catalunya (1978-1979).

Durant la seva trajectòria professional i científica ha elaborat nombrosos projectes de recerca, centrats principalment en la investigació de jaciments arqueològics del territori comprès en el tram final de l’Ebre i del Priorat, destacant el Puig Roig del Roget en el terme del Masroig-Bellmunt, l’establiment de Sant Miquel de Vinebre, la Fontjoana i Racó d’Aixerí -en el mateix terme municipal, el recinte de la C.N d’Ascó, el complex arqueològic dels Castellons a Flix, la ciutat romana de Dertosa i àrea d’influència, el Castell d’Amposta, el Clot de l’Hospital a Roquetes, la cova de la Mallada en el Perelló, la cova de Les Bruixes, la antiga esglèsia del Roser, el castell d’Ulldecona i la cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí, etc.